Ball de Bastons de l'Espluga de Francolí

Ball de Bastons de l'Espluga de Francolí

http://www.esplugaentitats.oasi.org/niv1.php?id=14

La referència documental del Ball de Bastons més antiga que de moment s’ha localitzat a l’Espluga de Francolí es remunta al 1883, i té a veure amb un esdeveniment prou important per la història dels espluguins: el retorn de l’ermita de la Santíssima Trinitat al municipi de l’Espluga. Amb aquest motiu es va celebrar una gran festa el 20 de maig de 1883, en què mitjançant una processó des del poble fins a l’ermita s’hi va restituir la imatge de la Santíssima Trinitat. En aquesta processó hi van participar diversos balls i espectacles típics de diferents procedències. Un d’aquests balls va ser el Ball de Bastons, i el fet que sigui l’únic del qual no s’especifica la procedència ens fa pensar que era propi de l’Espluga.L’11 de setembre de 1996, durant la tradicional caminada popular que es fa cada any a l’Espluga per celebrar la Diada Nacional, un grup de joves espluguins, amb el Josep Maria Poca al capdavant van començar a recordar anècdotes de quan eren petits.

 

D’aquesta manera tan innocent va sorgir el record d’haver vist picar el Ball de Bastons de l’Espluga i la decisió de despertar-lo. Així doncs, després de nou anys de mantenir-se apartat de la vida social de la nostra vila, uns dotze joves aproximadament volien formar una nova colla bastonera.

Van buscar el Mestre Bastoner, Salvador Rosselló Rosell, que des del primer moment va estar disposat a ajudar-los. Els va facilitar els noms de la última colla de bastoners que hi havia hagut, la colla del 88, que com ja hem dit mai arribaren a formar una colla estable donada la seva joventut a l’acabament de la colla del 79, i després de parlar amb ells van aconseguir que nou d’aquests bastoners s’incorporessin a la nova colla.

Cal remarcar que aquesta generació de bastoners de 1997 obre un precedent històric en incorporar dues noies en aquesta formació: la Maria Antònia Bota i l’Helena Rivero.

Així la colla es va ampliar fins arribar a tenir uns 25 membres. La primera actuació d’aquesta colla va ser el 25 d’abril de 1997 a la plaça de l’Església, amb motiu dels 700 anys de l’Església Vella. L’Espluga va tornar a viure amb il·lusió renovada els cops identificatius del Ball de Bastons.

L’Espluga va tornar a sentir repicar el Ball de Bastons durant la Festa Major d’aquest mateix any. L’acte principal va ser el dia 27 de juliol, dia en què es va dur a terme la presentació oficial de la recuperació del Ball de Bastons. Van col·laborar en aquest acte les colles bastoneres dels anys 1968,1978,1988 i 1997. Es va fer una cercavila pels carrers del poble que es va acabar a la plaça de la Vila, on cada generació de bastoners va fer una petita exhibició.

Durant el primer any d’activitat es van fer un total de 20 sortides, es va legalitzar la colla fent els Estatuts i es va començar l’escola de bastoners, de la qual va sorgir la següent colla el 1998.

La primera actuació de la colla de bastoners del 1998 va ser per la Diada Nacional d’aquest mateix any a l’Ermita de la Santíssima Trinitat.

Amb el temps, i com acostuma a passar a totes les colles, alguns bastoners van anar plegant, fins al punt que per poder picar ho havíem de fer les tres colles juntes.

Així doncs, podíem trobar picant en la mateixa colla bastoners de les colles del 88, del 97 i del 98. Això va fer que es tornés a plantejar la necessitat de crear un nou planter de bastoners, però aquest cop sota la tutela de la colla del 98.

Així doncs, el 20 de juliol de 2001 es va reempendre l’escola de bastoners, de la qual es va fer responsable la Judit Triguero amb l’ajuda d’altres membres de la colla.
Aviat van arribar a haver-hi uns 30 nens i nenes aprenent a picar, per la qual cosa se’n van fer 2 grups: de 6 a 9 anys, i de 10 en endavant. D’aquí va sorgir la següent colla bastonera, la del 2002, que va fer la seva primera actuació per la Festa Major del mateix any.

El setembre del 2002 va passar a fer-se càrrec de l’escola de bastoners la Marina Cabré, que se´n va encarregar fins a finals del 2003. Des de llavors es fan càrreg de l'escola de bastoners el Xavier Rosell i l'Helena Rivero.

També a finals del 2003 es va crear l'escola de flabiol, a càrreg d'Helena Rivero, que actualment compta amb 4 alumnes.

El 26 de juny del 2004, amb l'ajuda de tot el poble de l'Espluga, vam organitzar la XXIX Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, demostrant així la consolidació del Ball de Bastons a l'Espluga de Francolí.

 

La segona referència que tenim del Ball de Bastons ens trasllada a l’any següent, el 1884. La trobem al diari barceloní “La Renaixensa”, on el cronista espluguí Ramon Dalmau i Prats publicà les seves cròniques referides als esdeveniments de la nostra vila del 1881 al 1904. Concretament, en motiu de la proximitat de la Festa Major de 1884, comenta que aquesta esdevindrà lluïda per la presència de diverses orquestres i balls populars, entre ells el Ball de Bastons de l’Espluga.

Malauradament de moment no tenim dades de qui eren els integrants de les primeres colles bastoneres, de com van aprendre a picar ni de quant temps van durar.

La primera colla del Ball de Bastons de l’Espluga de Francolí de la que en sabem els integrants gràcies a diverses fotografies és la que es va formar cap al 1920. El Mestre Bastoner d’aquesta
colla era el Ramon Cervelló Cortada, que per tant pertanyia a una colla anterior a aquesta.

A partir del 1939 és quan trobem més informació del Ball de Bastons. A partir d’aquest any, un cop acabada la Guerra Civil, es va reprendre el Ball de Bastons, encara amb el Ramon Cervelló Cortada com a Mestre Bastoner. Hi va haver Ball de Bastons ininterrompudament fins el 1955, donant lloc a les colles del 1939, 1945 i 1947. Aquesta darrera colla va picar fins el 1955, any en que per diversos motius com la manca de vestuari i músics (que havien de llogar), el servei militar... la colla es va desfer.

El 1961, coincidint amb l’inici de la construcció d’El Casal de l’Espluga de Francolí gràcies al senyor Lluís Carulla, es va reprendre l’activitat del Ball de Bastons amb la unió de les colles del 1945 i del 1947. El Ball de Bastons va passar a ser una entitat del Casal de l’Espluga de Francolí, i ho va ser durant 12 anys.
Durant aquest període van sorgir dues colles: la del 1965 i la del 1968. La colla del 1965 va ser l’última que va tenir com a Mestre Bastoner a Ramon Cervelló i Cortada, que va passar el càrrec de Mestre Bastoner al Salvador Rosselló Rosell el 1967. El Salvador Rosselló Rosell era integrant de la colla del 1947, i segueix sent el nostre Mestre Bastoner actualment.

La primera colla que va aprendre a picar amb el Salvador Rosselló va sorgir l’any següent, el 1968, i va durar uns 5 anys.
El Ball de Bastons va estar parat uns 5 anys, fins que el 1978 es va reprendre. La colla del 1978 ja no estava vinculada al Casal de l’Espluga de Francolí, ja que els bastoners van considerar que així tindrien més llibertat per triar les actuacions que volien fer. Les següents colles bastoneres van sorgir el 1979 i el 1988. Cal dir que els integrants d’aquesta última colla eren molt joves quan van començar a picar (entre 8 i 14 anys), per això quan aquell mateix any la colla del 1979 va plegar la colla es va dissoldre.

Després d’això hi va haver un període de 9 anys en que no hi va haver colla bastonera a l’Espluga de Francolí.

 
 

 

Lloc de cerca

Festival Gaià Folk